Hola a tots,
"La felicitat dura"...el que dura. Poc, a Infolite. Deures a manta. Des de la finestra tots veiem un "paisatge tou": el Montseny primaveral. La "muntanya és suau" al mes de maig. L'"alegria" dura poc i es torna "aspra". Deures a manta.
Sóc una professora "intransigent" amb la feina dels alumnes, i amb la veu "fina" quan crido. Estossego , si crido i m'enfado. La "brisa" del meu alè es torna "sòlida" quan crido.
I si els alumnes xerren a classe mentre fem poesia castellana, sento dins del cor un "buit" gens "vellutat", és com si fos una "papallona rugosa" i lletja. I em torno a enfadar.
Sort que en el fons de mi mateixa hi tinc "purpurina líquida" de color blau metalitzat i oblido fàcilment els xerraires. En el fons, més bona que el pa beneït.
Ja veieu com no és gaire difícil fer textos amb paraules donades.
Tinc ganes de deixar els meus comentaris en els vostres blocs. Estan tots a mà dreta indexats. PERÒ HI HA GENT QUE NO HA ACTIVAT LA FUNCIÓ DE DEIXAR FER COMENTARIS. Aneu a configuració i feu-ho.
Tothom ha de fer-ho amb la gent de la classe, si és possible amb tots els de la classe. A veure què us dieu !
